Continuar treballant i aportant des de la reflexió, anàlisi i proposició juntament amb els stakeholders el territori és una de les apostes d’Antonio Martínez i el seu equip de treball del departament de Geografia Humana de la Universitat d’Alacant. El seu treball diari se centra en dinamitzar activitats i accions que afavorisca el desenvolupament dels nostres territoris rurals.
– Cre-A Rural naix com a resposta a la necessitat de fomentar l’emprenedoria en zones rurals del territori. Quina ha sigut la resposta?, com veus la situació actual?
La iniciativa la veig molt favorable, i a vegades necessària, ja que part de la necessitat que alguns grups d’acció local de la Comunitat Valenciana, a fi d’aportar i reforçar propostes, que es poden unir a les que ja estan portant per altres instàncies, tant públiques i privades. Cal tindre objectius comuns i més que el “quin”, hem de definir el “per què” i “el per a què”. Entenc que l’emprenedoria és un dels pilars que fan falta perquè les zones rurals tinguen dinamisme i puga ser un factor de retenció i atracció de talent i persones. Però s’han de coordinar amb altres accions. La situació actual, depén de les singularitats d’àrees i dels contextos. Des de fa uns anys s’ha posat el focus en les àrees rurals i en els problemes de la despoblació, i les administracions locals i supralocals, estan posant mitjans. La ciutadania pel que sembla també s’ha sensibilitzat més sobre l’oportunitat que ofereixen aquests espais. Però també cal actuar d’una forma ordenada en el territori, i concebre les inversions i les mesures, com un mitjà, i no sols com una fi. I en coordinació amb les necessitats reals de la població local. A vegades no és senzill, però ací resideix el veritable repte. Crec que, amb voluntat i recursos, els resultats no tardaran a arribar. I en aquest procés, els grups d’acció local de la Comunitat Valenciana, i algunes de les seues iniciatives com Cre-A Rural, tenen molt a aportar.
– – El factor de l’habitatge és un sobre els que has treballat en aquest projecte. Quines barreres existeixen respecte al mercat i oferta immobiliària per a aconseguir retindre i atraure el talent en les zones rurals?
Sens dubte, l’habitatge és un dels factors que, segons l’enquesta realitzada als joves del medi rural, per part del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, al juny de 2021, determina el que la gent jove es quede o no, en els espais rurals. No sols per l’oferta, que pel que sembla és limitada i condicionada a factors de mercat i voluntat dels propietaris, sinó també en relació a la inexistència de mesures que arbitren un lloguer raonable, perquè gent que vol emprendre un renovat projecte vital i professional, puga fer-ho. Es necessita conéixer el grau d’accessibilitat i disponibilitat d’habitatges, a través de bancs que siguen articulats per l’administració pública en coordinació amb els propietaris, i no deixar que els mecanismes de “lliure mercat” actuen en els espais rurals. Per a això és important aplicar normatives i mesures que apel·len a una discriminació en positiu, des del punt de vista fiscal, que facilite l’assentament de pobladors, però que també supose un benefici per als arrendadors d’habitatges.
En aquest sentit, també són importants les normatives, vinculades a les ordenances municipals i autonòmiques (LOTUP, NN.SS. etc.) que a vegades limiten modificacions, reformes i fins i tot nous desenvolupaments d’immobles, ja no sols per a viure, sinó també per a dur a terme qualsevol tipus d’emprenedoria, negoci i rehabilitació, a fi de posar en condicions d’habitabilitat algun immoble. Ací tampoc és menyspreable conéixer el perfil dels propietaris i el paper dels possibles inquilins, establir les seues necessitats, i plantejar estratègies d’acolliment. Alguna cosa d’això ja està desenvolupant l’administració pública, particularment la Direcció General AVANT, amb el seu programa REVIU.
– En un dels estudis elaborats per a aquest projecte s’han detectat diferents paràmetres significatius del factor habitatge. Quins són?
En relació a aquesta pregunta, la definició de paràmetres i factors per a l’avaluació del potencial municipal es basa en la necessitat d’identificar els perfils dels propietaris i inquilins que participen en el mercat immobiliari; entendre les motivacions per a llogar o comprar un habitatge en un context rural; valorar el paper de l’administració i el suport que proporcionen als pobladors en el seu procés de permanència o assentament; i avaluar les condicions i el cost de vida que implica residir en un municipi rural. Tots aquests factors haurien de complementar i enriquir una perspectiva del factor habitatge que, la majoria de les vegades, es limita al preu dels immobles, la seua quantitat i estat d’habitabilitat. En la consideració del mercat immobiliari i el seu dinamisme, han de tindre’s en compte altres aspectes com el perfil dels propietaris i la seua voluntat de participar en el mercat de l’habitatge; l’existència d’immobles amb unes condicions concretes i capaces d’atendre una demanda amb aspiracions residencials diversificades (cerca d’una primera o segona residència, un habitatge vacacional, una llar on poder teletreballar, etc.); així com les característiques tipològiques de l’edifici (superfície, nombre d’habitacions, terrasses, locals, disponibilitat de terres, etc.), que han de donar resposta a les motivacions de les persones que desitgen assentar-se o romandre en un poble o comarca rural. També influeix, de manera decisiva, la gestió municipal que es realitza en matèria de normatives, vinculades a les ordenances municipals, que poden afavorir o limitar les reformes o fins i tot els nous desenvolupaments immobiliaris, ja no sols per a viure, sinó per a dur a terme qualsevol tipus d’emprenedoria, negoci o equipament municipal necessari per a la població local, com ja hem assenyalat amb anterioritat. I al costat d’això, la qualitat dels serveis municipals o el cost que suposa residir en un entorn rural, qüestions que incideixen de manera directa en la decisió de romandre o instal·lar-se en un municipi concret.
– Quines característiques ha de tindre un habitatge i tot el que aquesta implica per a resultar atractiva de cara als possibles emprenedors en la zona?
Les característiques tipològiques i les condicions d’habitabilitat que proporcionen els immobles poden ser una limitació important. El tipus d’habitatges existent (casa, pis, rústica, etc.), la grandària (mesurat en metres, habitacions, banys, etc.) o les característiques de l’immoble (disponibilitat de garatges, patis, locals, trasters, terrasses o fins i tot terres) condicionaran la decisió de comprar o llogar un habitatge en funció de les necessitats de la demanda (formar una família, emprendre un negoci, jubilar-se, buscar un lloc tranquil, etc.).
A més de la diversitat tipològica d’habitatges i les seues característiques, a través d’aquest paràmetre es pretén estimar les condicions en què es troben els habitatges (obra nova, bon estat o per a reformar), com a factor clau en el moment de comprar o llogar un immoble.
Lògicament, una oferta diversificada d’habitatges serà considerat com un factor d’
atracció enfront d’un parc d’habitatges homogeni i limitat quant a perfils de la demanda. D’altra banda, l’estat dels habitatges i les condicions d’habitabilitat pot ser una limitació important, considerant que un immoble en mal estat pot encarir i limitar l’accés a aquest. En aquest indicador considerem que ha de definir-se quin és, a grans trets, la situació en la qual es troben els habitatges oferits, considerant si en grau més alt es tracta d’obra nova, d’habitatges en bon estat o d’habitatges a reformar.
– En les zones rurals existeixen factors que condicionen l’accés a l’habitatge?, quins són i quines solucions es podrien oferir?
L’accés a l’habitatge pot veure’s condicionat per variables que no depenen exclusivament del seu preu o característiques tipològiques. A vegades hi ha elements que agilitzen o limiten el mercat immobiliari o l’assentament en un municipi concret, derivades de qüestions com la normativa en matèria d’habitatge, les ajudes per a la construcció o rehabilitació dels immobles, els incentius fiscals per a l’atracció i retenció de població en entorns rurals o l’acompanyament que reben els potencials pobladors. També l’existència de serveis peremptoris que puguen acompanyar i reforçar l’assentament de nous pobladors.
– En l’estudi s’han tractat també les condicions i cost de vida en entorns rurals. Quines han sigut les conclusions?
De manera transversal a la resta de paràmetres i a altres factors d’atracció o retenció de població, les condicions de vida o el cost que suposa instal·lar-se en un municipi rural són elements que incideixen directament en la decisió dels potencials pobladors. La qualitat de vida, com a concepte extens que engloba la salut, el nivell d’independència, les relacions socials o la relació amb les característiques de l’entorn, és una variable per a considerar en els contextos rurals, quasi sempre limitats en aspectes tan bàsics com l’educació, la salut o l’accés al treball. De la mateixa manera, el cost que suposa mantindre unes condicions de vida òptimes en els municipis rurals (manteniment de l’habitatge, despeses en desplaçaments, contractació de serveis bàsics, etc.) pot implicar un esforç afegit a les persones que desitgen romandre o assentar-se en aquests. Les nostres valoracions són de moment de naturalesa exploratòria i qualitativa. Els aspectes més quantitatius s’hauran d’aprofundir i avaluar més endavant, per a veure la incidència real, i les seues repercussions concretes en municipis i àrees rurals específiques.
