A l’hora d’establir les bases del projecte Cre-A Rural vam ser conscients de la importància que la mobilitat i el transport suposen en les zones rurals. Són factors necessaris per al desenvolupament de l’activitat social i econòmica rural que, des de fa uns anys ja són presents en les polítiques públiques encara que la realitat és que encara queda molt camí per recórrer.
En aquest article parlem amb Jaime Escribano, Coordinador Equip UV i responsable de l’Estudi del factor mobilitat en la Universitat de València. Ell, al costat de Néstor Vercher, Celia Losilla i Francesc Cuello, han desenvolupat l’informe final ‘Factor de mobilitat en els espais rurals de la Comunitat Valenciana’ relatiu al contracte d’investigació per al desenvolupament del projecte “Xarxa Valenciana Rural d’Emprenedoria: CRE-A Rural”, entre l’Associació per al Desenvolupament Sostenible i Rural (GAL RURABLE) i la Universitat de València.
Cre-A Rural naix com a resposta a la necessitat de fomentar el emprenedoria en zones rurals del territori. Quin ha sigut la resposta?, com veus la situació actual?
Cre-A és una eina que arriba en el moment oportú i per al públic adequat. Totes les iniciatives que busquen despertar la creativitat, animen a l’apoderament (professional però també personal) i busquen realitzar o respondre a les necessitats de la població, són sempre benvingudes. I si a més, això se centra en els espais rurals, millor que millor, perquè mai ve de més prestar-los més atenció que als àmbits urbans, on es disposa de més recursos i més pròxims (centres i parcs tecnològics, universitats, seus multinacionals, de les AAPP, etc.). Crec que després d’aquesta primera experiència, una vegada finalitze i amb els resultats a la mà, una bona opció per a continuar amb ella i ampliar-la seria valorar la possibilitat d’establir sinergies amb iniciatives similars posades en pràctica per organismes, entitats i actors territorials amb uns mateixos fins i sensibilitats (LABORA, CEDES, etc.), fins i tot, per què no, plantejar-ho des d’un moment previ, una edat més primerenca, en els centres educatius, quan encara hi ha marge per a incorporar valors com el compromís i la valoració del local, per la comunitat, valors d’esforç, de desenvolupament personal, etc. En els espais rurals sobren recursos i en canvi, sempre vindrà bé un muscle més per a espentar.
La mobilitat és un dels factors sobre els quals has treballat en aquest projecte. Existeixen hui dia barreres que impedisquen el creixement empresarial de les zones rurals?, quins són?
Des d’un punt de vista genèric, sempre hi ha dificultats que afecten el món empresarial del medi rural. Algunes són similars a les de les zones urbanes, per exemple, la competència internacional derivada de la globalització, el desafiament que suposa el canvi climàtic i la recuperació del medi ambient, etc., que tenen un impacte directe i indirecte en tota l’activitat econòmica. Després, quant a especificitats dels espais rurals, també existeixen unes quantes, que varien això sí entre uns territoris i altres, ja que no tot el rural és idèntic i homogeni. Així, hi ha espais o entorns rurals més i millor organitzats, amb una visió compartida del que volen, com ho volen i qui ha de liderar o ser responsable, etc., i en canvi, altres espais on aquest enfocament no existeix o està en construcció. I a aquestes situacions, sempre se li afigen un altre tipus de dificultats transversals al territori en si, com per exemple, qüestions vinculades a l’ordenació urbanística, la bretxa digital, la fiscalitat, etc. Entre ella, òbviament trobem aspectes relacionats amb la mobilitat, o millor dit, el transport de mercaderies i serveis. Les empreses situades en entorns rurals requereixen igualment d’un servei ràpid que els garantisca els inputs i done eixida fluida als outputs. I això es ressent si els proveïdors no volen desplaçar-se fins a aquests espais perquè consideren que no els resulta rendible, o només acudeixen quan es donen determinades circumstàncies. Hi ha perquè un ampli, i a vegades inadvertit, camp d’acció per a millorar les qüestions sobre emprenedoria i mobilitat-transporte. I si dubte, el millor per a detectar-les i intentar solucionar-les és preguntant-los als interessats, acudint a ells.
Què podem fer per a minimitzar-los i que en comptes de ser un obstacle convertir-los en un atractiu per a l’emprenedoria?
Això està relacionat, en el fons, amb qui som responsables de la situació i què podem o hauries de fer. La situació en la qual es troben els espais rurals no té un únic responsable, ja siga des del punt de vista empresarial o demogràfic. La realitat sempre és més complexa, i en major o menor mesura, tots tenim una certa responsabilitat. A vegades, part de la pròpia població local que considera, pel motiu que siga, consumir o adquirir serveis a empreses situades fora del seu municipi i/o comarca. Alguna cosa que en realitat va en detriment del teixit empresarial i social “local”, perquè indirectament fem perdre massa crítica amb la qual rendibilitzar eixos serveis. A vegades, són les administracions (totes tenen, com he dit, el seu paper), per exemple, les locals si no responen amb celeritat als canvis demandats pels emprenedors, o sol·licituds d’obertura de negoci, etc. També estan les responsabilitats de les administracions supralocals, que en un intent de reglamentació màxima per a garantir el control dels processos, obvien que la fi última és afavorir l’activitat econòmica. Les empreses o entitats privades, de tota mena, com per exemple els bancs, caixes d’estalvi, etc., que en perseguir la reordenació del sector deixen sense servei a uns certs espais rurals on el que es perd no és tant un servei d’ingrés-retirada de diners, que també, sinó un interlocutor clau per a l’obtenció de finançament. Qui pot conéixer realment el risc d’una inversió que el Director d’una entitat financera que interactua diàriament amb la societat local? Per descomptat, quan perds aquesta connexió i acudeixes a una oficina fora del teu municipi i/o comarca, no deixes de ser més que un número al qual se li apliquen criteris estàndard (a vegades, dissenyats des d’una perspectiva urbana) I finalment, també són responsables els propis empresaris (o emprenedors), que en els seus inicis, temorosos per no aconseguir arrancar els seus projectes, veuen a altres empreses similars com netament contrincants, en lloc de concebre la possibilitat d’establir aliances (de múltiples formes) per a obtindre un benefici mutu. Com veus, de nou, marge per a actuar hi ha encara bastant.
Podem dir que la millora de la mobilitat és clau en l‘accessibilitat al medi rural per part d’emprenedors?, per què?
La millora de la mobilitat és un element més d’una equació multifactorial, per la qual cosa per si sola no resulta determinant. Tant de bo fora així, o tan senzill com actuar sobre uns aspectes concrets i obtindre resultats positius ràpidament. El territori és un cresol de dinàmiques, actors i interessos molt variats, que abasten perspectives locals i supralocals, i on a vegades les decisions no depenen de la població més interessada, la local. Però ull, tampoc estic dient que si no valga la pena actuar sobre aquest factor. Considere que és un dels més importants juntament amb l’ocupació, l’habitatge, els serveis a la població, les TICC, la cultura i les relacions socials, i la conciliació laboral-familiar. Ara bé, no sé de quin de tots aquests és el primer o el que més benefici reportaria, perquè per a cada persona i/o família que viuen en el medi rural, en funció de les seues característiques socioeconòmiques i estadi del cicle de vida, et pot dir una o la contrària.
És clar que si garanteixes opcions de mobilitat, pots adoptar una posició més flexible quant a la falta d’algun servei determinat, per exemple, com ocorre amb els col·legis en algunes àrees rurals, ja que gràcies al transport escolar la població continua residint en el seu municipi. Encara que si aprofundim alguna cosa més, aquest fet es combina amb l’ajuda familiar que reben eixos pares, ja que el centre educatiu tanca a una hora concreta, no té activitats extraescolars, i després és difícil treballar amb fills a casa encara que te’ls porten i porten del col·legi. I des del punt de vista dels emprenedors, perquè passa una cosa similar. Pots comptar amb un servei de provisió d’inputs magnífic, però després haver de fer front a problemes d’un altre tipus, com no disposar d’un espai de càrrega i descàrrega habilitat i homologat.
Què necessitem per a millorar aquesta mobilitat?
Per a millorar la mobilitat de la població en general, i així contribuir a la possible instal·lació de nous emprenedors o “senzillament” aconseguir que els existents no marxen fora, la decisió potser més eficient social i mediambientalment seria generar un sistema de transport a la demanda, cofinançat per les administracions públiques i el propi usuari, en funció per exemple dels seus ingressos. Ara bé, una vegada presa eixa decisió es pot treballar a adaptar-la a la tendència actual de zero emissions amb vehicles elèctrics. O fer partícip de la mateixa a l’oferta derivada de l’actual taxi rural. També es pot treballar a integrar diferents sistemes o modes de transport, no sols per carretera sinó també per ferrocarril, o fins i tot amb modalitats més tradicionals com l’ús de bicicletes, comptant prèviament amb plataformes per al seu ús segur. Lògicament, la realitat ens diu que mentrestant el transport compartit, que existeix des de fa ja molt temps, continuarà sent la principal alternativa per a molta gent, sobretot aquella amb dificultats de salut per a conduir, o impediments econòmics o legals per a disposar i/o mantindre un vehicle particular (el qual, vulguem o no continua dominant els desplaçaments en els espais rurals). Per això, potser caldria treballar paral·lelament a garantir que aquest tipus de transport entre veïns, familiars i/o amics es realitza de manera satisfactòria i segura per a totes les parts. De fet, cada vegada hi ha més alternatives col·laboratives que aprofiten aquest costum i l’adapten a l’escenari digital actual que suposa els nostres mòbils.
Com afrontar el repte demogràfic, la pèrdua de població?, la millora de la mobilitat és clau per a aconseguir-ho?
Si tinguera la resposta correcta i completa, creu-me que no estaria on estic. És més, molts municipis rurals ja haurien canviat la seua dinàmica. Però per desgràcia no puc aportar res nou que no es conega ja. Tan sols, per la meua formació i els ensenyaments que he rebut, apuntar que la despoblació, el despoblament (termes que no són sinònims necessàriament), l’envelliment, la masculinització, fins al fastig rural que experimenta una certa població, no és un problema que revertisca només en un d’eixos factors. És molt més. És un problema territorial que ens vincula amb les relacions inter i intra rurals, en la mesura que els espais rurals i els urbans estan en contínua relació, i si es vol resoldre els problemes d’un, s’ha d’actuar igualment sobre l’altre. No deixem de ser un sistema, i com la pròpia teoria de sistemes diu, tot està interconnectat.
Espacial, però també sectorialment, com ja he apuntat abans: la compra en el comerç de la localitat garanteix que aquest continue obert i, per tant, sempre hi haja vida al poble, no sols en passejar pels carrers, sinó també perquè els encarregats del comerç en qüestió porten als seus fills al col·legi, gràcies als quals aquest romanga obert. I gràcies al col·legi, s’organitze una associació de mares i pares que organitzen activitats no sols per als seus fills, sinó també per als propis progenitors, constituint així un espai d’intercanvi de problemes, demandes i necessitats que no solament se circumscriguen a l’àmbit educatiu, sinó que transcendisquen a qüestions que afecten la comunitat. Això podria resumir mínimament un tipus d’interaccions locals, però queden també les que procedeixen de fora, de l’àmbit urbà, on hem de valorar com toca el paper estratègic i estructural que tenen els espais rurals en el funcionament diari de les nostres vides urbanes, per exemple, sense anar més lluny, quant a la provisió de serveis ambientals.
Un altre dels factors clau és la digitalització, necessita aquesta mobilitat de la millora de la digitalització per a resultar efectiva i atractiva?
Sens dubte. Tots els factors amb capacitat per a millorar la qualitat de vida de la població resident al mig rural estan interrelacionats. Pensem que els desplaçaments en els espais rurals, o des de les ciutats a aquests, a vegades, requereixen d’un temps considerable. Temps que, de realitzar-se per exemple en un autocar sense connexió a internet “perdem” o deixem d’emprar per a realitzar les nostres compres en línia, perquè sabem que quan arribem a casa tindrem la nevera buida. O temps que podem dedicar a veure la nostra sèrie favorita, consultar la premsa o llegir l’última novel·la del nostre escriptor de capçalera. O continuar formant-nos amb les eines digitals que hui existeixen. I si aconseguim d’aquesta manera combinar desplaçament des del nostre treball fins al lloc de residència en el qual volem viure, amb l’atenció d’altres necessitats diàries, segurament al final optem per considerar desplaçar-nos en eixe transport públic, ajustat a les demandes, abans que en un vehicle particular on només pots fer una cosa: conduir. I això, a més, crec que suposarà un atractiu determinant per a les noves generacions, mentre el seu ús de les tecnologies és cada vegada no sols major, sinó també més ampli.
Jaime assegura que aquest treball deriva de la implicació i el saber-fer d’un grup de persones i de la confiança depositada en ells per part dels companys dels GAL que intervenen en aquest interessant i pertinent projecte. Un projecte treballat en equip des del principi amb el qual es pretén dinamitzar econòmicament les zones rurals, avaluar el seu potencial d’atracció, fomentar la creació d’una comunitat d’emprenedors i fer costat a l’emprenedoria i la innovació social i sostenible.
